dilluns, 17 març de 2014

LA PESCA DE LA TRUITA


Uns dies enrere vaig tenir la oportunitat de provar la pesca de la truita. Mai m'havia cridat l'atenció anar-hi, però, després de la insistència d'uns companys per a que hi anés, em vaig decidir.

La veritat és que la pesca en aigua dolça és molt diferent a la pesca que estic acostumat a practicar. Els paisatges de riu, el soroll de l'aigua, caminar contra la corrent, pescar a peix vist, ... són coses que fan d'aquesta pesca un remei excel·lent contra l'estrès del dia a dia.

Un cop passats els dies, recordo aquella jornada i puc afirmar que és una pesca que enganxa. A més de totes les bones sensacions que em va deixar, vaig poder treure una truita molt maca i fer-ne seguir alguna més.

La truita és un peix espantadís, que s'ha de saber fer picar ja que no és fàcil, i sobretot cal tractar-lo amb molta delicadesa i respecte.  

Acabo de començar en aquest món i no us puc explicar gaire coses, només animar-vos a que ho proveu i, si no us acabeu de decidir, mireu aquest vídeo que vaig gravar i em dieu què us sembla.


divendres, 17 gener de 2014

UNES QUANTES SÍPIES MÉS!



Aquest inici d'any l'he dedicat a pescar el mateix que a finals de l'any passat. Com sabreu ara és una bona època per a pescar sípies i calamars i ho he aprofitat fent unes quantes sortides matinals.

Una imatge val més que mil paraules, i aprofitant que tinc la Go Pro us poso un petit vídeo per a que veieu com és aquesta modalitat de pesca. 

Crec que dono per acabades les sortides dedicades a els cefalòpodes i espero en breu poder retornar a la pesca a jigging i spinning, que ja trobo a faltar una bona picada i lluita d'un bon peix.

Salut!


dimarts, 17 desembre de 2013

PESCA DE SÍPIES I CALAMARS

Estem al mes de desembre i, almenys aquest any, per la meva zona no hi ha ni rastre de peix. Per tant, una bona opció és dedicar una mica de temps a temptar les sípies que sempre donen la cara per aquestes dates. A més, aquest any, estem gaudint d'una gran presència de calamars, que ens poden alegrar el dia a qualsevol hora.

Jo surto a pescar-los amb dues canyes amb un sol "pajarito" a cada canya. En el cas del calamar el col·loco més enlaire i pel que fa a la sípia el poso tocant a terra. La raó d'això és que la sípia caça a la sorra mentre que el calamar ho fa una mica més amunt. Sempre podem trobar sorpreses, però normalment és així.



Dit això, no us explicaré com és pesquen aquests animals perquè ho sabeu més bé que jo, únicament vull mostrar-vos un petit vídeo que he gravat amb la GoPro per a mostrar com ens ho muntem i com es viu aquesta pesca des del caiac. Només un consell, vigileu amb la tinta!




BON PROFIT!



dimecres, 20 novembre de 2013

SAMMUEL 110 DE ROSHI LURES

En una altra entrada us presentava la marca d’esquers Roshi Lures.

Han passat unes setmanes i volia comentar-vos unes novetats al respecte, i és que en Christian ha deixat de fabricar esquers artesans per a dedicar-se plenament a la personalització, modificació i restauració. Això vol dir que a partir d’ara ens presentarà esquers de plàstic amb canvis en el pes i pintats al seu estil o, si ho preferiu, personalitzats al vostre gust amb el nom i tot.

Per a la seva creació estrella ja ha trobat substitut. Aquí teniu el nou Sea Fly pràcticament idèntic i amb l’opció d’obtenir-lo “sorollós”.


A banda del Sea Fly 150, aquests últims dies ha presentat una nova incorporació a Roshi Lures; el Sammuel 110. Aquest és un passejant que modificant-li els pesos ha aconseguit la xifra de 19,5 grams. Per tant, tenim a l’abast aquest esquer de fama reconeguda amb més capacitat de llançament i amb el mateix moviment tan efectiu.



No cal dir que aquest model també el pinta amb aerògraf a gust del client, aconseguint colors tan guapos com aquests:



I allò que ens preocupa tant: “I pesca molt aquest esquer?” Doncs és una màquina amb els black bass i sobretot amb els llobarros. Les imatges parlen per si soles.











Pel que fa a la restauració, us ensenyo un exemple del que ha fet amb uns vells esquers i del que pot fer amb els vostres:




diumenge, 17 novembre de 2013

FA FRED. LLOBARROS!

Arriba el fred, i amb el  fred una de les millors èpoques per a pescar els llobarros.

És cert que al llarg de l'any podem pescar aquest estimat peix a diversos punts de la costa, però és ara quan comencen a acostar-se a nosaltres els exemplars de gran mesura. 

Diuen que les bones jornades de pesca són les que no es planifiquen, i així va ser una de les meves últimes sortides a spinning. Marxava cap a la feina i no sé perquè vaig agafar la canya de pescar per si de cas. Feia un vent molt fort i també força fred així que vaig pensar que seria un bon dia per a temptar els llobarros.

Sortint de treballar, encara de dia, vaig dirigir-me a un punt d'un riu força amagat i tranquil on sabia que la setmana anterior havien pescat alguna cosa interessant. 
En arribar vaig anar directament a amagar-me entre unes plantes i, de genolls, vaig començar a repassar la zona. Sempre evitant fer-me veure per tal de no espantar als peixos. I així va ser fins a uns minuts abans d'amagar-se el sol, quan entre les herbes surt un llobarro i m'atrapa l'esquer. Trigo poc en veure'l i en acariciar-lo. Que macos que són! En finalitzar la sessió fotogràfica el deixo caure suaument cap al seu hàbitat i segueixo amb la feina.


Un cop pescat el primer peix, personalment, treballo molt més tranquil i sense la pressió d'evitar les tan freqüents porres. I és llavors que llenço l'artificial a cinc metres dels meus peus, entre unes canyes i uns joncs, que gairebé sense recollir se'm doblega la canya i noto unes sacsejades dignes d'un bon peix.
Efectivament després de quatre estirades i evitar que s'enredi amb algun tronc l'enfilo a la vora del riu i m'encanto mirant aquell exemplar d'un quilo. Porto tot l'any trobant les miniatures de 200 grams, i un d'aquests ja fa goig. Aquest segueix el mateix camí que l'anterior i, ja de nit i amb el nas congelat, me'n torno a casa molt content de la jornada viscuda i desitjant que les properes siguin igual de fructíferes.


Explicat això, només em queda animar-vos a sortir al llarg de la tardor i hivern a provar sort. Veureu com al final arriba el dia en que us endureu una alegria i qui sap si sou uns dels afortunats en treure "el gran llobarro", o simplement ho passeu genial pescant-los d'aquesta mida.


diumenge, 27 octubre de 2013

ROSHI LURES


Fa uns dies, navegant per internet, vaig conèixer uns nous esquers artesans que al primer cop d'ull vaig adonar-me del seu potencial. 

Aquests artificials són els Roshi Lures, que fa en Christian, i després de parlar-hi una mica us puc dir que hi posa tota la il·lusió possible i les ganes a l'hora de fer les seves creacions.

Tot i que actualment ens presenta un model, us he de dir que són moltes les proves i prototips realitzats anteriorment, i fruit d'aquest treball posa al nostre abast el Sea Fly 150. 
El Sea Fly es un pencil 100% artesà, fet amb resina de poliuretà, mesura 15 centímetres i té un pes de 35 grams. Les anelles estan girades per si voleu muntar-hi hams simples.
Amb aquest cimbell atraureu l'atenció de palometons, tallahams, espets, llampugues, tonyines i qualsevol espècie que ataqui en superfície.




A en Christian li agrada innovar, i és per això que accepta qualsevol proposta dels clients i els fa personalitzats. Podeu triar la pintura, el color d'ulls i fins i tot us hi escriurà el nom!

En pocs mesos ja ha demostrat que és molt eficient. Són moltes les fotografies i vídeos que ho demostren.




El millor de tot? El preu. Ell és conscient de la situació actual i per ser un esquer artesà és realment econòmic. No dubteu en posar-vos en contacte amb ell per a qualsevol dubte, jo ja ho he fet, us atendrà amb molt de gust.

Hi ha més informació al bloc on trobareu el seu contacte: 



dijous, 3 octubre de 2013

SURFCASTING ENTRETINGUT

La nit de dissabte em va acompanyar a pescar el meu amic David, el qual cada vegada està agafant més afició a la pesca.

Quan anem a pescar junts sempre ho fem a surfcasting, doncs aprofitem per a seure davant les canyes, xerrar i posar-nos al dia.

Vam arribar poc abans de fer-se de nit a un punt de pesca nou per mi, ubicat en una costa rocosa i on preveiem que perdríem un gran nombre de ploms.

Iniciem la rutina. Muntem la taula i cadires, les canyes amb els rodets. Hi afegim els plom, els hams, l'esquer i, cadascú amb una canya enviem la mostra al punt on creiem que obtindrem més captures.

Vam tenir temps de seure i obrir una cervesa quan tenim una bonica picada en una de les canyes. Al agafar-la notem que està enrocada, però a base d'insistir aconseguim acostar fins a les nostres mans el primer peix de la nit.


Motivats per la precipitada captura anem fent prediccions sobre si tindrem més sort o no. Però passa l'estona i el company decideix revisar l'estat del seu esquer. És llavors quan apareix una petita mostra de roger.


No li va brindar una bona batalla però treure un peix ja el va animar a seguir. 
Un cop té el cuc a punt per llençar, em comenta que uns metres a l'esquerra tenia localitzat un punt de sorra entre dues pedres i que tirarà allà. Efectivament, queda demostrat que té bon ull perquè la canya es va doblegar fort aixecant-nos als dos d'un salt. I aquest peix si que el va gaudir perquè ja tenia més grams que l'anterior.


Està fet un crack! Ara només li falta perdre la por a enfilar l'esquer i a agafar els peixos, jejeje.

La resta de jornada va seguir així d'entretinguda donant-nos diferents espàrids de talla petita i peix de roca variat. 
Degut a la bona temperatura de la nit vam allargar la pesca fins que se'ns va acabar l'esquer i, ben contents, tornàvem cap a casa.

Espero seguir enganxant a l'amic en això de la pesca, tot i que crec que ja ho està des d'aquest dia: