divendres, 10 abril de 2015

INICIAR-SE AL SPINNING


Cada vegada més gent s'anima a provar la pesca a spinning. El dinamisme que suposa aquesta modalitat i la varietat d'escenaris que permet visitar, juntament amb la voracitat de les espècies que es persegueixen, fa molt atractiva la seva pràctica.

En aquesta entrada m'agradaria donar un petit cop de mà a aquests pescadors que es volen iniciar al spinning. Intentaré explicar les quatre coses que per mi són indispensables per a començar.

La primera cosa i bàsica és la canya. De canyes n'hi ha de molts tipus; més dures o més toves; més llargues o més curtes. Sota el meu punt de vista, i després d'haver-ne provat de diferents, començaria amb una canya de 2'10 m, 2'40 m o 2'70m (sempre depenent de l'ús que li volem donar). I pel que fa a l'acció de la canya (que és la que marca el pes dels esquers que podem utilitzar ) utilitzaria una 10-30g o 15-50g aproximadament. Òbviament, el més sensat és acostar-se a la botiga de pesca de confiança i deixar-se aconsellar pel venedor, que és qui millor us podrà orientar en funció de les vostres necessitats.

El segon que hem de comprar i no menys important és el carret. També en trobarem una gran varietat en el mercat i, en aquest cas, ens haurem de fixar en la ratio (velocitat de recuperació) i en la mida del rodet. Pel que fa a la ratio la més recomanada en spinning sol ser 5:1 i una mida 3000 o 4000.

Un tercer element és el fil amb el que omplirem el carret. El més popular i fàcil quan comencem és utilitzar nylon. Però en quan agafeu una mica d'experiència recomano omplir el rodet amb fil trenat. Aquest fil, a diferència del nylon, no és elàstic i fa molt més fàcil notar els moviments de l'esquer al final de la línia i facilita molt la clavada del peix. Al tractar-se d'un fil molt visible als ulls del peix, és necessari afegir un baix de línia de fluorocarbó invisible a continuació del trenat.

El quart punt, el més llaminer de tots, és el dels esquers artificials que farem servir per enganyar als peixos. Hi ha varietat màxima en aquest punt; esquers de diferents mides, formes, colors; uns neden per la superfície, d'altres a mitges aigües i d'altres pel fons. I en aquest punt si que el millor és provar i provar esquers fins que poc a poc cadascú escull els seus artificials preferits, o talismans. També dependrà molt en funció de l'espècie que volem pescar. 
Per unir els esquers al fil és molt còmode posar-hi una grapa que el botiguer us ensenyarà per tal de poder anar canviant els artificials segons la situació de pesca.

Ja tenim tot l'indispensable per pescar, però hi ha un parell de coses molt útils i que ens ajudaran a pescar millor. 

Un vader, que no és més que un "vestit" de pesca impermeable que uneix unes botes d'aigua i arriba fins més amunt de la cintura, per tal de poder-nos introduir a l'aigua i guanyar unes metres en cada llançament.

I unes ulleres polaritzades, que no són més que unes ulleres que eviten els reflexos del sol damunt l'aigua, permetent veure millor el que hi ha sota l'aigua: tan el tipus de fons com si hi ha algun peix.

Doncs amb aquests elements ja podem dedicar-nos plenament al spinning. Tot i això, com ja he dit abans, el millor és deixar-se assessorar pel nostre botiguer de confiança i pel que fa als preus, com en tot esport, hi ha de tot, encara que per iniciar-se no cal gastar-se en excés. Hi ha marques prou bones a un preu reduït.

Molta sort si comenceu! 

dijous, 19 març de 2015

OBERTURA DE LA TRUITA

El passat 14 de març va tenir lloc la tan esperada obertura de la truita. Tot pescador al qual li apassiona aquesta pesca té marcada la data al calendari.

Ens vam ajuntar uns quants companys i vam anar a passar el cap de setmana sencer a un pantà on intentaríem capturar unes quantes truites i de bona mida. 

Les circumstàncies meteorològiques i altres factors ambientals van fer que les condicions de pesca no fossin les ideals, però a base d'insistir vam arrencar vàries picades i unes quantes truites del fons del pantà.



El més maco de tot va ser que tots aconseguirem tenir picades i captures. I és que ens omple igual una peça pescada per un company que per nosaltres.

Totes i cadascuna de les truites sortiren amb recollides lentes i rascant el fons del pantà. Doncs és allà on es resguardaven i des d'on atacaven a les seves preses.

Detalls a destacar de les jornades és que la major part dels atacs es produïen a primera i última hora del dia, essent els canvis de llum els preferits. També es va notar molt el fet de pescar amb una canya tova o una de més dura, doncs companys amb canyes massa toves i massa dures no clavaven bé i perdien gran part dels atacs. Calia utilitzar canyes amb un perfil de duresa poc extrem.

Amb aquests detalls i amb la conclusió de que mai s'ha de desistir en la pesca, tenim clar que tornarem amb les idees més clares, més ben equipats i amb més paciència que mai per tal d'aconseguir augmentar el nombre de captures i, si es pot, pescar truites més grosses que ens posin l'equip a prova.

Per acabar us poso una foto del company Jose Casado, que va aconseguir la captura més preuada del dia, una truita de 5 kgs.


dimarts, 19 agost de 2014

SORELLS AMB PLOMES

Quan et trobis amb un banc de sorells a sota del caiac... No t'ho pensis! Posa unes plomes amb un jig al final i mira què passa!

dilluns, 28 juliol de 2014

UNA TARDA DE TRUITES

Vull compartir amb vosaltres un vídeo curt amb unes quantes captures de truites a spinning.

Desitjo que us agradi!

dilluns, 12 maig de 2014

GRAN JORNADA D'AIGUA DOLÇA

D'aquesta sortida ja fa uns dies. Ens trobàvem a primera hora els quatre companys decidits a passar tot el dia fora pescant. Portàvem molt dies de calor i estàvem impacients per veure si hi hauria més activitat que en altres sortides.

L'inici va ser complicat. No hi havia rastre d'activitat per enlloc. Fins que a mig matí, després de moure'ns molt, vam localitzar un banc de perques de diferents mides, gaudint així de vàries picades i algunes captures.


Entre una cosa i altra se'ns va fer l'hora de dinar. Moment on hauriem d'agafar forces per a aguantar la llarga tarda. I un cop amb la panxa plena decidim canviar de spot.

Només d'arribar ja tenim la presència de les perques, i vam veure que com a mínim no ens avorriríem. 


El sol apretava de valent, i decideixo refugiar-me a l'ombra d'uns arbres amb les arrels submergides afavorint el refugi de qualsevol peix. I va ser allà mateix, quan feia una recollida lenta i lineal que vaig notar una picada molt estranya. Els primers segons vaig dubtar ja que la paraula per definir aquella picada és apatia. Vaig fer venir el peix fins als meus peus ja que em trobava amb l'aigua per la cintura i va ser llavors quan va mostrar una mica més de resistència. El peix en qüestió era una lucioperca molt maca que de seguida vaig veure que venia mal clavada i, efectivament, quan anava a agafar-la es va deixar anar i va marxar amb la mateixa apatia amb què va picar. Una llàstima perquè m'hagués fet molta il·lusió una foto amb ella.

M'havia de recuperar i quina millor manera que avançar fins a on hi havia els companys. Només d'arribar estaven traient un perca molt maca i seguidament un lucio. El lloc pintava bé i ells ja marxaven quan jo, en un últim intent en aquella zona, vaig clavar un lucio que després d'unes bones estirades es va deixar anar als meus morros. Altre cop una bona captura perduda. Quina mala sort!

La tarda avançava i s'anava fent tard, i amb les perques era un no parar. Es veien menjar en superfície i es van anar succeint les picades i les captures.



La jornada s'acosta a la seva fi, i ja en un ambient més fosc, amb poca llum, retorno al lloc on havia perdut el lucio i, per sorpresa meva, al primer llançament tinc una molt bona picada que aquest cop clavo amb decisió. Al cap d'unes carreres i d'unes bones batzegades a la canya aconsegueixo per fi el meu primer lucio!


Com veieu va ser una sortida molt entretinguda ja que al llarg del dia van anar succeint captures d'un o altre i vam veure força peix i variat. Esperem que les properes es donin igual de bé!


diumenge, 27 abril de 2014

JORNADES TRUITERES

Ja fa unes quantes setmanes que vaig provar la pesca de la truita i vaig poder treure'n una de força maca. Des d'aquell dia he pogut tornar a dedicar-hi alguna jornada, aconseguint més captures i sobretot picades i més picades.

En l'entrada anterior no sabia gaire res d'aquest peix. Ara no és que en sàpiga molt més però si puc parlar de l'energia que té i de la lluita que dóna encara que sigui petit. El millor de tot són els salts que amb una mica de sort ens ofereixen enmig de la batalla.


En la última jornada que hi vaig dedicar ja fa uns dies, la cosa pintava malament. Era un dia amb molt vent, molt fred, i unes truites molt tímides que no picaven amb ganes. Els companys més experimentats en treien alguna però costava molt.

Després de moure'ns molt, buscant alguna zona on estiguessin més actives, ja al vespre, vam trobar una raconada on s'hi resguardaven alguns bons exemplars. En un dels últims llançaments vaig tenir una picada molt guapa que, després d'una lluita de les de pel·lícula i alguna carrera maca, entrava al salabret una truita de 2,3 kg per acabar d'enganxar-me en aquest món de l'aigua dolça.


Un esquer que personalment m'està funcionant molt amb la truita (i no guanyo res dient-lo) és el Black Minnow de Fiiish. Amb el 90 color kaki i una mica de paciència teniu truita assegurada.


dilluns, 17 març de 2014

LA PESCA DE LA TRUITA


Uns dies enrere vaig tenir la oportunitat de provar la pesca de la truita. Mai m'havia cridat l'atenció anar-hi, però, després de la insistència d'uns companys per a que hi anés, em vaig decidir.

La veritat és que la pesca en aigua dolça és molt diferent a la pesca que estic acostumat a practicar. Els paisatges de riu, el soroll de l'aigua, caminar contra la corrent, pescar a peix vist, ... són coses que fan d'aquesta pesca un remei excel·lent contra l'estrès del dia a dia.

Un cop passats els dies, recordo aquella jornada i puc afirmar que és una pesca que enganxa. A més de totes les bones sensacions que em va deixar, vaig poder treure una truita molt maca i fer-ne seguir alguna més.

La truita és un peix espantadís, que s'ha de saber fer picar ja que no és fàcil, i sobretot cal tractar-lo amb molta delicadesa i respecte.  

Acabo de començar en aquest món i no us puc explicar gaire coses, només animar-vos a que ho proveu i, si no us acabeu de decidir, mireu aquest vídeo que vaig gravar i em dieu què us sembla.