La sortida d'aquest cap de setmana estava totalment marcada pel post-temporal que ha colpejat tota la costa. Una forta llevantada que a banda de remoure tot el fons marí, ha dut un munt de restes naturals i d'altres no desitjades a cada racó del litoral.
Els beneficis d'aquesta llevantada són que ha netejat els rius i, com no, que ha despertat l'interès dels peixos oferint-los un gran ventall d'aliments desenterrats del fons.
Amb aquestes condicions afrontàvem, els quatre companys, un dia assolellat, amb lleugera ressaca del mar i una tonalitat marronosa de l'aigua que esborrava la lluentor dels nostres jigs.
A les vuit entràvem a l'aigua i la idea era fer una travessa arran de costa parant de tant en tant a fer jigging.
La anada va ser amb un mar suau i tranquil, remenant els jigs pel fons i una mica separat de les pedres, estava motivat, perquè tot i les condicions difícils de pesca, tenia bones sensacions. Estava clar que amb aquella aigua tèrbola i plena de brutícia no seria fàcil trobar un peix.
Dues hores van passar que arribàrem a la cala on volíem esmorzar. I un cop vam tenir la panxa plena ens hi posàrem de nou.
La tornada fou més dura. Es va aixecar un vent de sud i un mar bellugat que feia difícil la navegació. I és per això que la meva decisió va ser retornar ben enganxat als penya-segats.
Parada aquí, parada allà, va arribar el moment. Una picada al fons que no es va clavar i al cap de dos segons hi tornava. Era un peix maco, estirava fort, però alhora era estrany. Em transmetia tremolors i era com un estira i afluixa. Molt estrany, vaja! I va ser quan entre l'aigua de color xocolata apareixia una silueta rosada... Un déntol! -vaig pensar. Preparo el salabret i me l'esquiva. A la segona em col·loco bé i cap a dins! Va resultar ser un pagre ben maco de 750 grams. I pel que m'han dit no és habitual pescar-los amb jigs, així que doble celebració.
Pel que fa al pagre, penjo unes fotos on veureu les dents que tenen aquests peixos. Tenia la panxa plena de musclos trinxats. I una altra foto on es veu, per qui no ho sàpiga, una pista per a diferenciar el pagre del pagell. I és que el pagre té les puntes de la cua de color blanc.
 |
| Dentadura del pagre |
 |
| Taques blanques del pagre |
Una vegada més vull agrair a
http://www.formulapesca.com/ els consells que em donen i fan possible que un simple dia de pesca es transformi en un gran dia de pesca. Gràcies!