dilluns, 12 maig de 2014

GRAN JORNADA D'AIGUA DOLÇA

D'aquesta sortida ja fa uns dies. Ens trobàvem a primera hora els quatre companys decidits a passar tot el dia fora pescant. Portàvem molt dies de calor i estàvem impacients per veure si hi hauria més activitat que en altres sortides.

L'inici va ser complicat. No hi havia rastre d'activitat per enlloc. Fins que a mig matí, després de moure'ns molt, vam localitzar un banc de perques de diferents mides, gaudint així de vàries picades i algunes captures.


Entre una cosa i altra se'ns va fer l'hora de dinar. Moment on hauriem d'agafar forces per a aguantar la llarga tarda. I un cop amb la panxa plena decidim canviar de spot.

Només d'arribar ja tenim la presència de les perques, i vam veure que com a mínim no ens avorriríem. 


El sol apretava de valent, i decideixo refugiar-me a l'ombra d'uns arbres amb les arrels submergides afavorint el refugi de qualsevol peix. I va ser allà mateix, quan feia una recollida lenta i lineal que vaig notar una picada molt estranya. Els primers segons vaig dubtar ja que la paraula per definir aquella picada és apatia. Vaig fer venir el peix fins als meus peus ja que em trobava amb l'aigua per la cintura i va ser llavors quan va mostrar una mica més de resistència. El peix en qüestió era una lucioperca molt maca que de seguida vaig veure que venia mal clavada i, efectivament, quan anava a agafar-la es va deixar anar i va marxar amb la mateixa apatia amb què va picar. Una llàstima perquè m'hagués fet molta il·lusió una foto amb ella.

M'havia de recuperar i quina millor manera que avançar fins a on hi havia els companys. Només d'arribar estaven traient un perca molt maca i seguidament un lucio. El lloc pintava bé i ells ja marxaven quan jo, en un últim intent en aquella zona, vaig clavar un lucio que després d'unes bones estirades es va deixar anar als meus morros. Altre cop una bona captura perduda. Quina mala sort!

La tarda avançava i s'anava fent tard, i amb les perques era un no parar. Es veien menjar en superfície i es van anar succeint les picades i les captures.



La jornada s'acosta a la seva fi, i ja en un ambient més fosc, amb poca llum, retorno al lloc on havia perdut el lucio i, per sorpresa meva, al primer llançament tinc una molt bona picada que aquest cop clavo amb decisió. Al cap d'unes carreres i d'unes bones batzegades a la canya aconsegueixo per fi el meu primer lucio!


Com veieu va ser una sortida molt entretinguda ja que al llarg del dia van anar succeint captures d'un o altre i vam veure força peix i variat. Esperem que les properes es donin igual de bé!


diumenge, 27 abril de 2014

JORNADES TRUITERES

Ja fa unes quantes setmanes que vaig provar la pesca de la truita i vaig poder treure'n una de força maca. Des d'aquell dia he pogut tornar a dedicar-hi alguna jornada, aconseguint més captures i sobretot picades i més picades.

En l'entrada anterior no sabia gaire res d'aquest peix. Ara no és que en sàpiga molt més però si puc parlar de l'energia que té i de la lluita que dóna encara que sigui petit. El millor de tot són els salts que amb una mica de sort ens ofereixen enmig de la batalla.


En la última jornada que hi vaig dedicar ja fa uns dies, la cosa pintava malament. Era un dia amb molt vent, molt fred, i unes truites molt tímides que no picaven amb ganes. Els companys més experimentats en treien alguna però costava molt.

Després de moure'ns molt, buscant alguna zona on estiguessin més actives, ja al vespre, vam trobar una raconada on s'hi resguardaven alguns bons exemplars. En un dels últims llançaments vaig tenir una picada molt guapa que, després d'una lluita de les de pel·lícula i alguna carrera maca, entrava al salabret una truita de 2,3 kg per acabar d'enganxar-me en aquest món de l'aigua dolça.


Un esquer que personalment m'està funcionant molt amb la truita (i no guanyo res dient-lo) és el Black Minnow de Fiiish. Amb el 90 color kaki i una mica de paciència teniu truita assegurada.


dilluns, 17 març de 2014

LA PESCA DE LA TRUITA


Uns dies enrere vaig tenir la oportunitat de provar la pesca de la truita. Mai m'havia cridat l'atenció anar-hi, però, després de la insistència d'uns companys per a que hi anés, em vaig decidir.

La veritat és que la pesca en aigua dolça és molt diferent a la pesca que estic acostumat a practicar. Els paisatges de riu, el soroll de l'aigua, caminar contra la corrent, pescar a peix vist, ... són coses que fan d'aquesta pesca un remei excel·lent contra l'estrès del dia a dia.

Un cop passats els dies, recordo aquella jornada i puc afirmar que és una pesca que enganxa. A més de totes les bones sensacions que em va deixar, vaig poder treure una truita molt maca i fer-ne seguir alguna més.

La truita és un peix espantadís, que s'ha de saber fer picar ja que no és fàcil, i sobretot cal tractar-lo amb molta delicadesa i respecte.  

Acabo de començar en aquest món i no us puc explicar gaire coses, només animar-vos a que ho proveu i, si no us acabeu de decidir, mireu aquest vídeo que vaig gravar i em dieu què us sembla.


divendres, 17 gener de 2014

UNES QUANTES SÍPIES MÉS!



Aquest inici d'any l'he dedicat a pescar el mateix que a finals de l'any passat. Com sabreu ara és una bona època per a pescar sípies i calamars i ho he aprofitat fent unes quantes sortides matinals.

Una imatge val més que mil paraules, i aprofitant que tinc la Go Pro us poso un petit vídeo per a que veieu com és aquesta modalitat de pesca. 

Crec que dono per acabades les sortides dedicades a els cefalòpodes i espero en breu poder retornar a la pesca a jigging i spinning, que ja trobo a faltar una bona picada i lluita d'un bon peix.

Salut!


dimarts, 17 desembre de 2013

PESCA DE SÍPIES I CALAMARS

Estem al mes de desembre i, almenys aquest any, per la meva zona no hi ha ni rastre de peix. Per tant, una bona opció és dedicar una mica de temps a temptar les sípies que sempre donen la cara per aquestes dates. A més, aquest any, estem gaudint d'una gran presència de calamars, que ens poden alegrar el dia a qualsevol hora.

Jo surto a pescar-los amb dues canyes amb un sol "pajarito" a cada canya. En el cas del calamar el col·loco més enlaire i pel que fa a la sípia el poso tocant a terra. La raó d'això és que la sípia caça a la sorra mentre que el calamar ho fa una mica més amunt. Sempre podem trobar sorpreses, però normalment és així.



Dit això, no us explicaré com és pesquen aquests animals perquè ho sabeu més bé que jo, únicament vull mostrar-vos un petit vídeo que he gravat amb la GoPro per a mostrar com ens ho muntem i com es viu aquesta pesca des del caiac. Només un consell, vigileu amb la tinta!




BON PROFIT!



dimecres, 20 novembre de 2013

SAMMUEL 110 DE ROSHI LURES

En una altra entrada us presentava la marca d’esquers Roshi Lures.

Han passat unes setmanes i volia comentar-vos unes novetats al respecte, i és que en Christian ha deixat de fabricar esquers artesans per a dedicar-se plenament a la personalització, modificació i restauració. Això vol dir que a partir d’ara ens presentarà esquers de plàstic amb canvis en el pes i pintats al seu estil o, si ho preferiu, personalitzats al vostre gust amb el nom i tot.

Per a la seva creació estrella ja ha trobat substitut. Aquí teniu el nou Sea Fly pràcticament idèntic i amb l’opció d’obtenir-lo “sorollós”.


A banda del Sea Fly 150, aquests últims dies ha presentat una nova incorporació a Roshi Lures; el Sammuel 110. Aquest és un passejant que modificant-li els pesos ha aconseguit la xifra de 19,5 grams. Per tant, tenim a l’abast aquest esquer de fama reconeguda amb més capacitat de llançament i amb el mateix moviment tan efectiu.



No cal dir que aquest model també el pinta amb aerògraf a gust del client, aconseguint colors tan guapos com aquests:



I allò que ens preocupa tant: “I pesca molt aquest esquer?” Doncs és una màquina amb els black bass i sobretot amb els llobarros. Les imatges parlen per si soles.











Pel que fa a la restauració, us ensenyo un exemple del que ha fet amb uns vells esquers i del que pot fer amb els vostres:




diumenge, 17 novembre de 2013

FA FRED. LLOBARROS!

Arriba el fred, i amb el  fred una de les millors èpoques per a pescar els llobarros.

És cert que al llarg de l'any podem pescar aquest estimat peix a diversos punts de la costa, però és ara quan comencen a acostar-se a nosaltres els exemplars de gran mesura. 

Diuen que les bones jornades de pesca són les que no es planifiquen, i així va ser una de les meves últimes sortides a spinning. Marxava cap a la feina i no sé perquè vaig agafar la canya de pescar per si de cas. Feia un vent molt fort i també força fred així que vaig pensar que seria un bon dia per a temptar els llobarros.

Sortint de treballar, encara de dia, vaig dirigir-me a un punt d'un riu força amagat i tranquil on sabia que la setmana anterior havien pescat alguna cosa interessant. 
En arribar vaig anar directament a amagar-me entre unes plantes i, de genolls, vaig començar a repassar la zona. Sempre evitant fer-me veure per tal de no espantar als peixos. I així va ser fins a uns minuts abans d'amagar-se el sol, quan entre les herbes surt un llobarro i m'atrapa l'esquer. Trigo poc en veure'l i en acariciar-lo. Que macos que són! En finalitzar la sessió fotogràfica el deixo caure suaument cap al seu hàbitat i segueixo amb la feina.


Un cop pescat el primer peix, personalment, treballo molt més tranquil i sense la pressió d'evitar les tan freqüents porres. I és llavors que llenço l'artificial a cinc metres dels meus peus, entre unes canyes i uns joncs, que gairebé sense recollir se'm doblega la canya i noto unes sacsejades dignes d'un bon peix.
Efectivament després de quatre estirades i evitar que s'enredi amb algun tronc l'enfilo a la vora del riu i m'encanto mirant aquell exemplar d'un quilo. Porto tot l'any trobant les miniatures de 200 grams, i un d'aquests ja fa goig. Aquest segueix el mateix camí que l'anterior i, ja de nit i amb el nas congelat, me'n torno a casa molt content de la jornada viscuda i desitjant que les properes siguin igual de fructíferes.


Explicat això, només em queda animar-vos a sortir al llarg de la tardor i hivern a provar sort. Veureu com al final arriba el dia en que us endureu una alegria i qui sap si sou uns dels afortunats en treure "el gran llobarro", o simplement ho passeu genial pescant-los d'aquesta mida.