dimecres 20 de març de 2013

INAUGURACIÓ BOTIGA FORMULAPESCA


Formulapesca obre botiga a Girona. 

El dissabte 23 de març, Formulapesca obre botiga a Girona i fan jornada de portes obertes non stop de 08:00 a 20:00. 

Una nova botiga totalment equipada amb gran estoc de material i les millors marques; Shimano, Okuma, Tica, Kalikunnan, Vercelli, Cinnetic, AbuGarcia, Rapala, Storm, Yokozuna, Yamashita, Yo-zuri, Maria, ... al millor preu. 

Una botiga moderna, gran, ben dissenyada d'acord amb els gustos del pescador esportiu actual. De fàcil localització i accés a través de l'autopista AP7, sortida Girona Nord a la Ctra Antiga N-II km 722, 17481 Sant Julià de Ramis. 

Disposa de pàrquing de clients a la porta. Són pescadors i et prestaran una atenció professional, rigorosa i personalitzada. Disposen d'un servei 24h (màquina expenedora fora d'horari de botiga) d'esquer viu i tramitació de llicències de pesca i permisos de pesca. Visiteu-la com més aviat millor!


Us asseguro que els seus consells em serveixen per millorar a cada sortida. Aquestes captures són, en part, gràcies a les seves orientacions:



diumenge 10 de març de 2013

SORTIDA DIFÍCIL AMB RECOMPENSA


La sortida d'aquest cap de setmana estava totalment marcada pel post-temporal que ha colpejat tota la costa. Una forta llevantada que a banda de remoure tot el fons marí, ha dut un munt de restes naturals i d'altres no desitjades a cada racó del litoral.

Els beneficis d'aquesta llevantada són que ha netejat els rius i, com no, que ha despertat l'interès dels peixos oferint-los un gran ventall d'aliments desenterrats del fons.

Amb aquestes condicions afrontàvem, els quatre companys, un dia assolellat, amb lleugera ressaca del mar i una tonalitat marronosa de l'aigua que esborrava la lluentor dels nostres jigs.

A les vuit entràvem a l'aigua i la idea era fer una travessa arran de costa parant de tant en tant a fer jigging.
La anada va ser amb un mar suau i tranquil, remenant els jigs pel fons i una mica separat de les pedres, estava motivat, perquè tot i les condicions difícils de pesca, tenia bones sensacions. Estava clar que amb aquella aigua tèrbola i plena de brutícia no seria fàcil trobar un peix.  

Dues hores van passar que arribàrem a la cala on volíem esmorzar. I un cop vam tenir la panxa plena ens hi posàrem de nou.

La tornada fou més dura. Es va aixecar un vent de sud i un mar bellugat que feia difícil la navegació. I és per això que la meva decisió va ser retornar ben enganxat als penya-segats. 

Parada aquí, parada allà, va arribar el moment. Una picada al fons que no es va clavar i al cap de dos segons hi tornava. Era un peix maco, estirava fort, però alhora era estrany. Em transmetia tremolors i era com un estira i afluixa. Molt estrany, vaja! I va ser quan entre l'aigua de color xocolata apareixia una silueta rosada... Un déntol! -vaig pensar. Preparo el salabret i me l'esquiva. A la segona em col·loco bé i cap a dins! Va resultar ser un pagre ben maco de 750 grams. I pel que m'han dit no és habitual pescar-los amb jigs, així que doble celebració.


Pel que fa al pagre, penjo unes fotos on veureu les dents que tenen aquests peixos. Tenia la panxa plena de musclos trinxats. I una altra foto on es veu, per qui no ho sàpiga, una pista per a diferenciar el pagre del pagell. I és que el pagre té les puntes de la cua de color blanc.

Dentadura del pagre
Taques blanques del pagre

Una vegada més vull agrair a http://www.formulapesca.com/ els consells que em donen i fan possible que un simple dia de pesca es transformi en un gran dia de pesca. Gràcies!


diumenge 17 de febrer de 2013

DARRERES SORTIDES

Està sent un hivern molt dolent pel que fa a la meteorologia. El dia que no plou fa vent i si no fa vent hi ha mala mar.
He pogut sortir molt poques vegades, dues en concret.

Fa unes setmanes vaig sortir amb en Dani. Vam estar pescant a recés de l'espigó d'un port ja que aquell dia hi havia mala mar i una mica de vent del nord. La idea era pescar algun bonítol perquè sabíem que entraven per aquella zona. 
Començàrem fent una mica de curri amb esquers que profunditzen però jo ben aviat vaig canviar al jigging. Ni el company ni jo vam tenir una sola picada. Ens vam fer algunes fotos curioses i donàrem la jornada per acabada.


I pel que fa a l'última sortida també va ser amb en Dani i aquesta es va donar força millor.
Jo tenia clar que havia de pescar ni que fos serrans, que ja començava a estar una mica desesperat. Per aquest motiu vaig muntar una metralleta amb el jig.

A dos quarts de nou ja estava a l'aigua i de seguida que hi van haver uns 20/25 metres de fondària em vaig posar a pescar. Al cap de poc ja vaig pujar el primer sorell que es va deshamar al costat del caiac. Insisteixo i aquest cop tinc una picada més potent d'on van sortir un sorell i una aranya molt maca, aquesta amb el jig.
Ja havia trobat el punt just on picaven i la resta va ser mantenir-me allà sobre. Durant una horeta van anar sortint sorells força macos i aranyes dignes de veure, alguns d'ells es deixaven anar al recollir massa ràpid i les aranyes no són la meva devoció i tornaven cap al fons, més que res per evitar la seva picada.

A mig matí va afluixar l'activitat i poc a poc vam acostar-nos a la platja per anar plegant i donant gràcies per haver pogut sortir. Per fi!


dimarts 8 de gener de 2013

REGAL DE REIS

En primer lloc volia felicitar-vos a tots el nou any. Desitjo que com a mínim no empitjori la situació, tot i que pinta malament.

En fi, que han passat el reis. No sé si venien d'Orient o d'Andalusia però m'han deixat un regal que m'ha fet molta il·lusió. A tots ens agrada repassar les fotografies de les nostres jornades de pesca aquells dies que estem a casa, però encara ens agradaria més tornar-les a viure (sobretot les bones). I quina millor manera de reviure-les que veient una gravació.

On vull anar a parar, doncs que els reis (o més ben dit, la meva reina) m'han portat una càmera GoPro Hero.


Pel que he anat veient per internet aquesta càmera és la canya. Em permetrà gravar-me al damunt del caiac i recordar, un cop a casa, les sensacions viscudes i revivificar les picades i moments especials que hagi tingut.

El que em toca ara és fer algun "brico" per a instal·lar-la al caiac. El que passa és que no se'm dóna massa bé això del bricolatge. Per això us demano que si algú té una càmera com aquesta instal·lada al seu caiac i vol explicar-me com l'ha col·locat estaria encantat d'escoltar-vos. O potser sabeu algun enllaç on estigui explicat.

I per acabar, si teniu aquesta càmera i em voleu explicar com us va, perfecte!

Bé, espero en breu oferir-vos els vídeos que vagi gravant i que els gaudiu de la mateixa manera que jo gaudeixo amb els vostres.


diumenge 30 de desembre de 2012

A PER CEFALÒPODES!

Aquestes darreres setmanes si hi ha una pesca efectiva és la dels cefalòpodes.

Hi he anat en vàries ocasions i la veritat és que un cop localitzats els pops, sèpies i calamars la resta és ben senzill. 



Quan els pesco des de costa busco zones de pedra com espigons, ports, canals,... en canvi, des del caiac intento anar a zones de sorra i situar-me entre els 5 i els 10 metres de fondària.


Pel que fa al muntatge hi ha moltes maneres de fer-lo. El meu és ben senzill. Al final de la línia hi poso un plom i un pam per sobre d'aquest hi col·loco un únic "pajarito". Així ho faig tan des de caiac com des de costa, i d'aquesta manera hi he pescat sèpies, pops i calamars.

De "pajaritos" veureu que n'hi ha moltíssims. Feu un cop d'ull a WWW.FORMULAPESCA.COM. Hi trobareu una gran varietat de "pajaritos", i millor encara, gran varietat de preus. 



Aquests valen només 
1 euro i us asseguro 
que pesquen!!!







divendres 30 de novembre de 2012

SETMANES DE POQUES CAPTURES

Ja fa unes setmanes que no escric al bloc, però és que porto una temporada molt fluixa de captures.
Tant en el mes d'octubre com en el de novembre he fet diverses sortides a spinning i amb el caiac, i ni amb una cosa ni amb l'altra he aconseguit treure res de bo.

Pel que fa a spinning he fet varies sortides a aigua dolça i unes tantes més a mar, sempre amb l'esperança de pescar algun llobarro en condicions. Us posaré un parell de fotos per a què veieu la mida dels llobarros que he anat traient:



Quina llàstima de peixos! Jo volia els avis! 

I de les sortides en caiac val més que no us en parli. Encara és hora de que la meteorologia em deixi pescar lliurement. A cada sortida m'he hagut d'adaptar a les condicions de vent o mala mar i així no hi ha manera de pescar res. Serrans, serrans i més serrans! Això és tot.

En fi, que volia fer l'entrada per a saludar-vos i agrair-vos les vostres visites, que tot i no publicar massa últimament sé que seguiu entrant.

Gràcies i espero poder-vos ensenyar alguna cosa interessant ben aviat.

dimarts 16 d’octubre de 2012

RESULTAT DE LA TROBADA SOLIDÀRIA

Les Illes Medes; escenari de la trobada.
Com ja us vaig dir fa unes setmanes, el diumenge 7 d'octubre es celebrava la primera trobada solidària de pesca en caiac junt amb el ja conegut concurs de pesca amb una antiguitat de 7 anys.

El primer i més important dels objectius va ser poder col·laborar amb una associació de malalts de càncer (Oncolliga), la qual fa una gran feina en ajuda a les persones i famílies afectades per aquesta indesitjada malaltia.

Vam coincidir 12 caiacs amb uns seixanta pescadors terrestres i al llarg de tot el matí es va respirar un ambient de germanor i amistat realment bonic.

Pescadors en caiac
Pescadors de canya
La pesca era el menys important aquella jornada, però us diré que no va acompanyar massa. Entre tots els pescadors de platja van aconseguir pescar una trista llissa de 600 grams. I pel que fa a nosaltres, els dels caiacs, en general van anar sortint aranyes, serrans i a destacar algun verat maco i una escorpora que vaig treure del seu amagatall. 

Algunes captures de la jornada
Em trobava al costat de les roques, a uns deu metres de fondària fent jigging, quan a la caiguda del jig observo que abans d'arribar al fons deixa de sortir fil del rodet i és quan clavo i noto un peix maco, que ben aviat esdevindria una escorpora de 800 grams al damunt del meu caiac. Jo, sense saber què fer, vaig demanar ajuda a un company per a guardar-la al tambutxo davanter, no fós cas que em punxés i m'espatllés la trobada.

En conclusió, i peixos a part, l'any vinent repeteixo segur. I si hi ha algú que té la oportunitat d'assistir-hi que no s'ho pensi dues vegades. 

Ens hi veiem l'any vinent!

Teixi, ens vam recordar de tu!